Bateries antiaèries del Turo de la Rovira

El turó de la Rovira forma part de les darreres estivacions de la serra del Collserola. Té una altitud de 167 metres i té una forma allargada, amb una orientació NE-SO; la part superior és en forma d'altiplà. La composició geològica consisteix en calcàries paleozoiques i pissarres silúriques. L'aprofitament de la pedra calcària del turó va donar origen a la pedrera de Can Baró, que va destruir part del patrimoni antic d'aquest indret.

Pel que fa al seu patrimoni cal destacar tres moments històrics bàsics per entendre la formació i evolució de la nostra ciutat:  un poblat iber i restes de construccions militars dels republicans
La bateria antiaèria
En aquest cim hi va haver un enclavament militar per defensar-se contra els avions feixistes durant la Guerra Civil. Tenia un destacament d'artillers que custodiaven els canons antiaeris per fer front a l'aviació feixista aliada, principalment italiana, que actuava des de l'illa de Mallorca.



Barcelona va ser una plaça forta important de la banda republicana durant la Guerra Civil. Així mateix, va ser modèlica pel que fa a la defensa passiva, la defensa dels seus habitants. De fet, és ben coneguda la gran xarxa de refugis subterranis de la ciutat, tant públics -construïts per l'administració- com també privats. De fet és la primera ciutat bombardejada  després de la I Guerra Mundial. A banda d'aquest fet, el govern republicà va fer construir les bateries antiaèries de Sant Pere Màrtir i del turó de la Rovira per defensar la ciutat dels atacs dels avions i vaixells feixistes. Hem de recordar que a Montjuïc ja hi havia la bateria Bonavista, per completar el triangle de defensa. Al maig del 1937 es va crear la Defensa Especial contra Aeronaus i l'Arma d'Aviació de la República, organisme responsable de la defensa contra els atacs del insurrectes. Possiblement, els canons que ocupaven les bateries eren d'origen anglès, model de l'any 1923, coneguts amb el nom de Vickers 105.
La bateria antiaèria
Actualment, el turó de la Rovira es troba ocupat per set plataformes de tir construïdes a finals de l'any 1937 i inicis del 1938 (es va passar d'un primer projecte de tres a un de quatre, per la qual cosa se n'han conservat les set, més o menys emmascarades per la història posterior), també pels passadissos subterranis que les comunicaven, i que feien les funcions de magatzem i polvorí, i pel lloc de comandament, des d'on es dirigien les operacions, a més del dormitori de la tropa i el dels oficials.

Ver mapa más grande

Un curt interessant sobre la història de les bateries:


Memòries d'un búnker from Jordi Busquets on Vimeo.


amb el grup de socials a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira del Carmel




si voleu podeu consultar la carta arqueològica de BCN