El 31 de maig de 1938, cinc avions trimotors Savoia S-79 de l’aviació feixista italiana, amb pilot i copilot cadascun, la majoria molt joves d’una edat al voltant dels 20 anys, surten pel matí de Mallorca amb direcció a Granollers. Havien escollit aquell dia perquè feia bon temps i no hi havia núvols.
Els 5 avions italians van agafar l’alçada de 5.000 metres, que era l’alçada màxima que solen agafar aquells avions, quan van arribar a la costa catalana ja que desconeixien si es trobarien resistència antiaèria. Aquella alçada feia que la reacció de l’aviació republicana fos lenta, ja que aquells avions tardaven bastant en arribar a 5.000 metres.
A les 9.05 hores va començar el bombardeig dels 5 avions italians sobre Granollers, els quals havien descendit lleument a uns 4.500 metres i havien augmentat a velocitat màxima, que era de 360 km/h, penetrant a Granollers pel sud est sense que es produís cap avís o alarma.
Però les bombes no les llençaren a la zona del carrer Rec a on hi havia la central elèctrica sinó totes en ple centre històric de Granollers. En aquells moments a Granollers a les 9.05 h. els carrers eren plens de gent, molts fent cues del racionament, en botigues i en la plaça del mercat de la Porxada, a on era molt plena de gent i fent cues a les parades, sobre tot dones. Van llençar unes 60 bombes en una allargada de 2 km. i una amplada d'1 km., totes al centre urbà de Granollers.
El bombardeig només va durar un minut però les bombes van caure de ple en zones molt concorregudes, com en les cues per comprar aliments, com abans he esmentat i una que va caure al vell mig de la plaça del mercat de la Porxada, farcit de dones fent cues per comprar aliments. Per això malgrat lo poc que durà l’atac els morts foren nombrosos. També va morir molta gent que era a casa seva, ja que uns 70 edificis van quedar destruïts o afectats per les bombes.
Granollers tenia poc més de 14.000 habitants i el nombre total de morts amb noms i cognoms identificats, els quals els van amuntegar al cementiri abans de ser enterrats, va ser de 224, entre els que moriren aquell dia i els que moriren dies després. Però en els documents fets a corre cuita en el cementiri abans de ser enterrats hi surt una frase que diu “i la lista sigue”, amb espais buits sense nom, el que vol dir que hi havia més morts no identificats. Però això no s’arribà a comptabilitzar mai, pel que els historiadors parlen d’un mínim de 224 morts, deixant entendre que n’hi havia algunes dotzenes més. Cal ressaltar que entre els morts hi havia 33 infants i la majoria eren dones.
Granollers no tenia quasi defenses anti aèries i a més l’atac va ser tant sobtat i ràpid, va durar un minut, que tampoc haguessin tingut temps d’utilitzar-les i menys contra uns avions que volaven a 4.500 metres. Es va avisar ràpidament al comandament militar republicà de Barcelona, però com abans ja he esmentat, els avions republicans s’havien d’enlairar i tardaven bastant a arribar a l’alçada de 4.500 o 5.000 metres. A més els avions italians van tornar enseguida a Mallorca, pel que no va haver-hi cap possibilitat de respondre.
