El modernisme


Moviment cultural produït a Occident
(fi del s. XIX i al començament del s. XX)

    En l’aspecte de l’art sol designar només els corrents de l’art occidental coneguts en altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil (Alemanya), Style 1900, Style Nouille entre d'altres. És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per la asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes. Hom en situa l’origen a Anglaterra, on les influències del moviment Arts and Crafts i del revival gòtic havien donat ja vers 1870-80 un estil, l’Aesthetic Movement, que era un preludi contingut de l’Art Nouveau.

    Fins a la segona meitat del decenni dels vuitanta no aparegueren les primeres obres modernistes —A.Gaudí i L.Domènech a Catalunya —, i fou en el decenni següent que l’estil es generalitzà en l’obra d’arquitectes com els austríacs O.Wagner i el nord-americà C.L.Tiffany, i d’il·lustradors i cartellistes com el txec A.M.MuchaEl triomf internacional de l’estil fou sens dubte l’Exposició Universal de París del 1900, i després d’aquest any, tot i que hom continuà conreant-lo uns quants anys encara amb força, perdé ja el caràcter renovador; contribuí, però, a conformar nous estils que el succeïren. El 1884, quan el mot apareix —potser per primer cop a Catalunya— a L’Avenç , Ramon Casas i Santiago Rusiñol, encara uns desconeguts, presentaren a la nova sala Parés obres que ja foren controvertides per la crítica ( La corrida , de Casas; Barcelona). 

article sencer GEC


A.M.Mucha

Mucha és l'il·lustrador i pintor txec els cartells d'espectacles teatrals es van tornar tan famosos que va acabar convertint-se en l'artista emblemàtic de l'art nouveau a la pintura. Les seves figures femenines plenes de gràcia i sensualitat, entre flors, joies i una ornamentació exuberant, van definir de tal manera un estil, que moltes vegades es parla del "estil Mucha" a l'referir-se a l'art nouveau.






Gustav Klimt

Pintor austríac.
Viena, 14 de juliol de 1862 — Viena, 6 de febrer de 1918

Presidí la Wiener Sezession (1898-1903), el palau de la qual decorà (1902). Els seus murals per a la Universitat de Viena causaren un gran escàndol pel contingut i la tècnica, per la qual cosa abandonà els encàrrecs públics i es consagrà al retrat. El seu estil és bidimensional; el color és un simple element decoratiu, i les figures són presentades en un univers refinat, eròtic i tràgic alhora: la Salomé, la Dànae i el Bes o Les tres edats de la dona (1905).


Henri de Toulouse-Lautrec

Ir a la navegaciónIr a la búsqueda
Henri de Toulouse-Lautrec
Photolautrec.jpg
Henri Toulouse-Lautrec, en 1894
Información personal
Nombre de nacimientoHenri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec-Montfa, conde de Toulouse-Lautrec-Monfa1
Nacimiento24 de noviembre de 1864 (entre las nueve y las doce de la mañana).
Bandera de Francia AlbiDepartamento de TarnFrancia
Fallecimiento9 de septiembre de 1901 (36 años)
Bandera de Francia Château MalroméSaint-André-du-BoisFrancia
Causa de la muerteSífilis Ver y modificar los datos en Wikidata
SepulturaVerdelais Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidadfrancés
Familia
PadresAlphonse de Toulouse-Lautrec-Monfa Ver y modificar los datos en Wikidata
Adèle Zoë Tapié de Céleyran Ver y modificar los datos en Wikidata
Educación
Educado enLiceo Condorcet Ver y modificar los datos en Wikidata
Información profesional
Áreapintordibujantelitógrafo, autor de cartelesilustrador.
MovimientoPosimpresionismo Ver y modificar los datos en Wikidata
GénerosRetratopintura animalista y escena de género Ver y modificar los datos en Wikidata
Obras notablesLa payasa Cha-U-Kao Ver y modificar los datos en Wikidata
FirmaToulouse-Lautrec monogram.svg

Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec-Montfa (Albi24 de noviembre de 1864 - Château MalroméSaint-André-du-Bois9 de septiembre de 1901), conocido simplemente como Toulouse-Lautrec, fue un pintor y cartelista francés, que destacó por la representación de la vida nocturna parisina de finales del siglo XIX.

Se le enmarca en el movimiento postimpresionista, pero hay debates sobre si la intención subversiva de su obra contra el statu quo de las relaciones extramatrimoniales debe hacer su obra única, creando su categorización propia e inconmensurable.2





RAMON CASAS