Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris T 9 Revolució i Guerra 1936-1939. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris T 9 Revolució i Guerra 1936-1939. Mostrar tots els missatges
Les bateries del Carmel
Presentació de "L’Aviació i el Prat de Llobregat 1936-1959" de Joan Lluís Ferret from Amics d'El Prat
PFC Auditoria de Façanes dels Edificis Bombardejats a Barcelona durant la Guerra Civil from Carlos Matallana
En la guerra del 1936-1939, els objectius
no eren únicament els combatents del
front, sinó també la rereguarda: les fàbriques, les estacions marítimes i ferroviàries,
les vies de comunicació, les centrals energètiques i, més enllà d’això, la moral de la
població civil. L’aviació es va convertir en
un arma de referència que va influir, significativament, en el desenvolupament de la
guerra. El bombardeig fou l’instrument idoni per destruir l’economia de guerra. El de
Barcelona va ser el primer cas en la història d’una gran ciutat bombardejada des de
l’aire de manera massiva i sistemàtica.
Des del mes de novembre del 1937, Barcelona, que havia reforçat el seu paper
econòmic, era, a més, la capital política
republicana, amb la seu dels tres governs:
el de l’Estat, el del País Basc i el de la Generalitat. La ciutat es va convertir llavors
en un objectiu clau per a l’aviació feixista
i va haver d’organitzar-se. Fàcil de localitzar, per la seva característica façana litoral,
les autoritats van decidir articular elements
defensius per aturar l’amenaça marítima i
aèria mitjançant la defensa passiva, centrada en la protecció eficaç dels ciutadans, i la
defensa activa, destinada a neutralitzar els
bombardeigs enemics. Per a la localització
dels enemics es disposava d’elements com
ara els centres d’observació i radioescolta,
els projectors o reflectors d’il·luminació i els
aparells fonolocalitzadors, antecedents dels
radars, no gaire precisos. Quant a la neutralització dels atacs enemics, se n’encarregaven els canons antiaeris i els avions
de caça.
El Turó de la Rovira com a part de l’estratègia
de defensa activa de la ciutat
La defensa antiaèria de Barcelona va consistir a envoltar la ciutat de bateries que
permetessin realitzar un foc de ventall
amb la intenció de refusar o almenys dificultar els atacs de les aviacions italiana i
alemanya, aliades de l’exèrcit franquista.
El reduït nombre de bateries es va desplegar en dues zones: a la façana marítima,
on se’n van situar de tres a quatre distribuïdes a la muntanya de Montjuïc i el
Poblenou, i al Turó de la Rovira, on hi havia una altra bateria. En alguns moments
es va disposar també de bateries del front
traslladades a la ciutat per reforçar-ne la
protecció.
La defensa activa raïa en mans de la DECA.
Cada bateria de canons es completava
amb un fonolocalitzador i diversos reflectors protegits per metralladores antiaèries,
anomenades bateries d’il·luminació i so. Al
Turó s’hi va emplaçar una bateria de quatre
canons Vickers de 105 mm i el seu dipòsit
de munició, amb metralladora antiaèria.
Entre el 25 i el 26 de gener del 1939, en el
moment de la retirada, l’exèrcit republicà va
inutilitzar les peces d’artilleria, que acabada
la guerra van romandre durant un temps al
cim del Turó.
PEL·LÍCULA: Èxode
Èxode:
Principis de 1939. Després de la desfeta a la Batalla de l'Ebre la població civil republicana va començar una fugida massiva cap a França. A dones, nens i vells, s'hi van afegir els milers de soldats republicans que, a poc a poc, i veient que s'acostava la derrota, anaven desertant. Aquesta és la història d'un viatge emprès per més de 460.000 persones; és la història de tots aquells que van fugir i van deixar enrere la seva vida a la recerca d'una nova llar.
Producció: Televisió de Catalunya, Set Màgic Audiovisual, Enciende TV, i producció associada de Nèmesis Media i ImpulsaFilm, amb la participació de Canal Sur Radio y Televisión S.A, À punt i Aragón TV i la col·laboració d'ICEC, Ara Lleida! i Centre Experimental de la Cinematografia i Les Arts Audiovisuals de Catalunya, 2019
Director: Román Parrado
Guionista: Eduard Sola
Director de fotografia: Adrià Pastor
Producció executiva TVC: Oriol Sala-Patau i Esther DueñasProductor executiu Set Màgic Audiovisual: Oriol Marcos
Intèrprets: Roser Tapias (Maria), Marcel Borràs (Guillem), Joan Amargós (Antoni), Òscar Muñoz (Pertegàs) Marta Aguilar (Nieves), Zoe Stein (Paula), Lucía Esteban (Victoria), Paul Berrondo (Octavi), Ivan Benet (Joanet), Manuel Morón (Ramon) i Mª Alfonso Rosso (Asunción).
La Setmana Tràgica
La ciutat Cremada
Guionista: Miquel Sanz
Música: Manuel Valls
Assessors històrics: Josep Termes, Isidre Molas i Josep Benet
Any 1976 (censurada durant un any)
Guionista: Miquel Sanz
Música: Manuel Valls
Assessors històrics: Josep Termes, Isidre Molas i Josep Benet
Any 1976 (censurada durant un any)
Barcelona Bombardejada
Barcelona va ser la primera gran ciutat bombardejada. Intensament durant tres dies de març del 1938: entre el 16 i el 18. Va ser l'aviació italiana. Van morir 1.300 persones, entre elles 118 nens (l'episodi de la plaça Sant Felip Neri és el més sagnant) i també el de davant del cinema Coliseum.
El primer poble va ser Gernika, al País Basc, del qual Picasso va pintar el quadre més important del segle XX i possiblement de la història de l'art. Va ser l'aviació alemanya.
A la II GM va ser un fet habitual el bombardeig de la societat civil:
Londres,
Coventry
Dresden
Colònia
i els americans van llançar dues bombes atòmiques sobre dues ciutats japoneses:
Hiroshima
Nagasaki
REFUGIS ANTIAERIS DE BARCELONA
Bateries antiaèries del Turo de la Rovira
El turó de la Rovira forma part de les darreres estivacions de la serra del Collserola. Té una altitud de 167 metres i té una forma allargada, amb una orientació NE-SO; la part superior és en forma d'altiplà. La composició geològica consisteix en calcàries paleozoiques i pissarres silúriques. L'aprofitament de la pedra calcària del turó va donar origen a la pedrera de Can Baró, que va destruir part del patrimoni antic d'aquest indret.
Pel que fa al seu patrimoni cal destacar tres moments històrics bàsics per entendre la formació i evolució de la nostra ciutat: un poblat iber i restes de construccions militars dels republicans
La bateria antiaèria
En aquest cim hi va haver un enclavament militar per defensar-se contra els avions feixistes durant la Guerra Civil. Tenia un destacament d'artillers que custodiaven els canons antiaeris per fer front a l'aviació feixista aliada, principalment italiana, que actuava des de l'illa de Mallorca.
Actualment, el turó de la Rovira es troba ocupat per set plataformes de tir construïdes a finals de l'any 1937 i inicis del 1938 (es va passar d'un primer projecte de tres a un de quatre, per la qual cosa se n'han conservat les set, més o menys emmascarades per la història posterior), també pels passadissos subterranis que les comunicaven, i que feien les funcions de magatzem i polvorí, i pel lloc de comandament, des d'on es dirigien les operacions, a més del dormitori de la tropa i el dels oficials.
Ver mapa más grande
Un curt interessant sobre la història de les bateries:
Memòries d'un búnker from Jordi Busquets on Vimeo.
amb el grup de socials a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira del Carmel
si voleu podeu consultar la carta arqueològica de BCN
MiscelàniA
Lectura planes 219-221 i exercicis 8.30-8.35
paisatge de l'Ebre (música sobre el poema de J:A: Gual)
paisatge de l'Ebre (música sobre el poema de J:A: Gual)
El camp d'Argelers
Joc de WarGames sobre la Batalla de l'Ebre (descarregable)
plana amb moltes ilustracionshttp://www.grandesbatallas.es/batalla%20del%20ebro.html
Barcelona Rebel (Rutes sobre la Guerra Civil)
Joc de WarGames sobre la Batalla de l'Ebre (descarregable)
plana amb moltes ilustracionshttp://www.grandesbatallas.es/batalla%20del%20ebro.html
Barcelona Rebel (Rutes sobre la Guerra Civil)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
