El turó de la Rovira forma part de les darreres estivacions de la serra del Collserola. Té una altitud de 167 metres i té una forma allargada, amb una orientació NE-SO; la part superior és en forma d'altiplà. La composició geològica consisteix en calcàries paleozoiques i pissarres silúriques. L'aprofitament de la pedra calcària del turó va donar origen a la pedrera de Can Baró, que va destruir part del patrimoni antic d'aquest indret.
Pel que fa al seu patrimoni cal destacar tres moments històrics bàsics per entendre la formació i evolució de la nostra ciutat: un poblat iber i restes de construccions militars dels republicans
La bateria antiaèria
En aquest cim hi va haver un enclavament militar per defensar-se contra els avions feixistes durant la Guerra Civil. Tenia un destacament d'artillers que custodiaven els canons antiaeris per fer front a l'aviació feixista aliada, principalment italiana, que actuava des de l'illa de Mallorca.
Actualment, el turó de la Rovira es troba ocupat per set plataformes de tir construïdes a finals de l'any 1937 i inicis del 1938 (es va passar d'un primer projecte de tres a un de quatre, per la qual cosa se n'han conservat les set, més o menys emmascarades per la història posterior), també pels passadissos subterranis que les comunicaven, i que feien les funcions de magatzem i polvorí, i pel lloc de comandament, des d'on es dirigien les operacions, a més del dormitori de la tropa i el dels oficials.
Ver mapa más grande
Un curt interessant sobre la història de les bateries:
Memòries d'un búnker from Jordi Busquets on Vimeo.
amb el grup de socials a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira del Carmel
si voleu podeu consultar la carta arqueològica de BCN
