PEL·LÍCULA: Èxode

Èxode: 

Principis de 1939. Després de la desfeta a la Batalla de l'Ebre la població civil republicana va començar una fugida massiva cap a França. A dones, nens i vells, s'hi van afegir els milers de soldats republicans que, a poc a poc, i veient que s'acostava la derrota, anaven desertant. Aquesta és la història d'un viatge emprès per més de 460.000 persones; és la història de tots aquells que van fugir i van deixar enrere la seva vida a la recerca d'una nova llar.

Producció: Televisió de Catalunya, Set Màgic Audiovisual, Enciende TV, i producció associada de Nèmesis Media i ImpulsaFilm, amb la participació de Canal Sur Radio y Televisión S.A, À punt i Aragón TV i la col·laboració d'ICEC, Ara Lleida! i Centre Experimental de la Cinematografia i Les Arts Audiovisuals de Catalunya, 2019

Director: Román Parrado

Guionista: Eduard Sola

Director de fotografia: Adrià Pastor

Producció executiva TVC: Oriol Sala-Patau i Esther DueñasProductor executiu Set Màgic Audiovisual: Oriol Marcos

Intèrprets: Roser Tapias (Maria), Marcel Borràs (Guillem), Joan Amargós (Antoni), Òscar Muñoz (Pertegàs) Marta Aguilar (Nieves), Zoe Stein (Paula), Lucía Esteban (Victoria), Paul Berrondo (Octavi), Ivan Benet (Joanet), Manuel Morón (Ramon) i Mª Alfonso Rosso (Asunción).

enllaç al tema

Granollers: la Gernika catalana

El 31 de maig de 1938, cinc avions trimotors Savoia S-79 de l’aviació feixista italiana, amb pilot i copilot cadascun, la majoria molt joves d’una edat al voltant dels 20 anys, surten pel matí de Mallorca amb direcció a Granollers. Havien escollit aquell dia perquè feia bon temps i no hi havia núvols.

Els 5 avions italians van agafar l’alçada de 5.000 metres, que era l’alçada màxima que solen agafar aquells avions, quan van arribar a la costa catalana ja que desconeixien si es trobarien resistència antiaèria. Aquella alçada feia que la reacció de l’aviació republicana fos lenta, ja que aquells avions tardaven bastant en arribar a 5.000 metres.

A les 9.05 hores va començar el bombardeig dels 5 avions italians sobre Granollers, els quals havien descendit lleument a uns 4.500 metres i havien augmentat a velocitat màxima, que era de 360 km/h, penetrant a Granollers pel sud est sense que es produís cap avís o alarma.

Però les bombes no les llençaren a la zona del carrer Rec a on hi havia la central elèctrica sinó totes en ple centre històric de Granollers. En aquells moments a Granollers a les 9.05 h. els carrers eren plens de gent, molts fent cues del racionament, en botigues i en la plaça del mercat de la Porxada, a on era molt plena de gent i fent cues a les parades, sobre tot dones. Van llençar unes 60 bombes en una allargada de 2 km. i una amplada d'1 km., totes al centre urbà de Granollers.

El bombardeig només va durar un minut però les bombes van caure de ple en zones molt concorregudes, com en les cues per comprar aliments, com abans he esmentat i una que va caure al vell mig de la plaça del mercat de la Porxada, farcit de dones fent cues per comprar aliments. Per això malgrat lo poc que durà l’atac els morts foren nombrosos. També va morir molta gent que era a casa seva, ja que uns 70 edificis van quedar destruïts o afectats per les bombes.

Granollers tenia poc més de 14.000 habitants i el nombre total de morts amb noms i cognoms identificats, els quals els van amuntegar al cementiri abans de ser enterrats, va ser de 224, entre els que moriren aquell dia i els que moriren dies després. Però en els documents fets a corre cuita en el cementiri abans de ser enterrats hi surt una frase que diu “i la lista sigue”, amb espais buits sense nom, el que vol dir que hi havia més morts no identificats. Però això no s’arribà a comptabilitzar mai, pel que els historiadors parlen d’un mínim de 224 morts, deixant entendre que n’hi havia algunes dotzenes més. Cal ressaltar que entre els morts hi havia 33 infants i la majoria eren dones.

Granollers no tenia quasi defenses anti aèries i a més l’atac va ser tant sobtat i ràpid, va durar un minut, que tampoc haguessin tingut temps d’utilitzar-les i menys contra uns avions que volaven a 4.500 metres. Es va avisar ràpidament al comandament militar republicà de Barcelona, però com abans ja he esmentat, els avions republicans s’havien d’enlairar i tardaven bastant a arribar a l’alçada de 4.500 o 5.000 metres. A més els avions italians van tornar enseguida a Mallorca, pel que no va haver-hi cap possibilitat de respondre.

Població		aviació	morts	habitants	base avions
Guernika	26 abril 1937	alemanya	250-1600	3.700	Vitoria
Granollers	31 maig 1938	italiana	224 morts	14.000	Mallorca

-->

La Batalla de l'Ebre (memòria Històrica)

Fotos Conrad Carreras

La Guerra d'Espanya (guerra civil)

un gran llibre ara en còmic:

i d'altres molt recomenables:

Els búnkers de la guerra civil (Maresme)

Més bunkers

Simulació història: La batalla de l'Ebre (FLIX)

Bombardeig de Guernika

D'altres bombardejos

La Setmana Tràgica

La ciutat Cremada

Guionista: Miquel Sanz

Música: Manuel Valls

Assessors històrics: Josep Termes, Isidre Molas i Josep Benet

Any 1976 (censurada durant un any)

Barcelona Bombardejada

Barcelona va ser la primera gran ciutat bombardejada. Intensament durant tres dies de març del 1938: entre el 16 i el 18. Va ser l'aviació italiana. Van morir 1.300 persones, entre elles 118 nens (l'episodi de la plaça Sant Felip Neri és el més sagnant) i també el de davant del cinema Coliseum.

El primer poble va ser Gernika, al País Basc, del qual Picasso va pintar el quadre més important del segle XX i possiblement de la història de l'art. Va ser l'aviació alemanya.

A la II GM va ser un fet habitual el bombardeig de la societat civil:

Londres,
Coventry
Dresden
Colònia

i els americans van llançar dues bombes atòmiques sobre dues ciutats japoneses:

Hiroshima
Nagasaki


REFUGIS ANTIAERIS DE BARCELONA

El parc de les bateries de Mongat

Els Parc de les Bateries de Mongat

Un racó que he descobert darrerament. Tota la info és encara esbiaxada però com tot a les quatre barres (tren, N-II, autopista i cinturó) requereix temps.

La vista és fantàstica, des del turó fins el toblerone passant per la piscina de wakeboard. Una passada. I a més a més a l'estiu hi ha xiringuito!







+ info

no m'aclaro si els canons estaven in situ o són d'adorno

En la provincia de Barcelona, su puerto capitalino se encontraba protegido por las Baterías “modernas” de Mongat con 4 Krupp “negrillos” de 150 y de Monjuicht con 4 Vickers de 152,4 mm, así como por las Baterías “antiguas” de Alvarez de Castro con 3 cañones Ordoñez de 305 mm, y de Buenavista con 4 cañones Ordoñez de 150 mm.

En aquesta plana assegura que els Krupp els instal·laven a barcos i que aquests són massa lleugers per ser de terra.

Les bateries es van construir amb motiu de la Guerra de Cuba el 1898 però no es van fer servir. Va ser a la guerra civil quan els republicans les van aprofitar per instal·lar defenses per fer front als atacs feixistes dels creuers franquistes i de l'aviació italiana.

La batalla de l'Ebre

Programa de TV3 Sota Terra sobre La batalla de l'Ebre

Un darrer Guernika de Picasso

La Guerra Civil (1936-1939): La batalla de l'Ebre

La batalla més sagnant de la Guerra ha
estat ocultada durant 35 anys, un cop mort el dictador

Espais de la batalla

soldats travessant l'Ebre

El Guernika de Picasso

La mona en forma de Guernika i el mateix quadre en un estudi 3D

La Guerra Civil (1936-1939). El brigadistes

Lectura comentada de les planes 192 i 193

Exercicis 7.29-7.35

Treball lliure: La batalla de l'Ebre

PROVA DE LA UNITAT 7 dilluns 19 d'abril

el NODO Italià

Lectura recomenades:

GEORGE ORWELL: Granja Animal i Homenatge a Catalunya