Colònia Industrial

Conjunt d’instal·lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències.

Les primeres colònies industrials foren establertes a la Gran Bretanya a la segona meitat del s XIX com a conseqüència de la revolució industrial i per tal d’aprofitar en llur origen les fonts d’energia, concretament els salts d’aigua per a moure la maquinària tèxtil. Al mateix temps, representaren una revaloració dels sistemes econòmics medievals, pràcticament feudals, sota l’aparença de lluitar contra el pauperisme i les miserables condicions de treball i d’habitatge dels slums anglesos, però sovint tingueren la finalitat inconfessada de controlar totalment els treballadors, tant per la impossibilitat d’aquests de canviar de feina com pel fet de no poder-los fornir a preus abusius els aliments a través dels economats. S'estengueren, però no gaire, a França, Bèlgica i Alemanya. 

Als Països Catalans foren introduïdes per industrials tèxtils (filatures de cotó) relacionats amb la Gran Bretanya. S'instal·laren al llarg dels rius del Principat: el Llobregat, el Ter, el Cardener, el Fluvià, el Freser i, excepcionalment, el Segre. Del 1880 al 1928 assoliren milers de llocs de treball i un potencial energètic considerable. Els abusos derivats d’aquest sistema feren que progressivament els obrers preferissin uns altres llocs de treball i, després de la guerra civil de 1936-39, entraren en un període de forta decadència. Les condicions de treball i les socials eren molt gravoses: obligació, tant per a l’obrer com per als seus familiars, de treballar exclusivament per a l’empresa, condicionament fins i tot en els matrimonis (eren afavorits els que es produïen entre treballadors de la mateixa colònia), acomiadament i pèrdua de la casa si no complien aquestes condicions, impossibilitat pràctica d’associar-se o d’organitzar vagues, etc. Les pràctiques de tipus feudal tenien llur paral·lelisme en l’obligació del compliment dels deures religiosos (les colònies tenien capella i sacerdot propi), en la presència d’un edifici senyorial on residia o estiuejava el propietari, en els conjunts anònims de les petites cases dels treballadors. En llur origen foren ben rebudes pels habitants de les altes valls del Principat, molt perjudicats per les guerres carlines i mancats de treball i sovint d’habitatge; la facilitat de transport en disminuí la importància econòmica i social. Algunes colònies (la Güell o la Sedó) arribaren al miler d’habitants. Jurídicament eren regides pel decret llei de Colònies Industrials del 1889. Alguna, com la colònia Güell, té un especial interès arquitectònic per la seva església (obra d’Antoni Gaudí) i per la seva urbanització; les més importants foren, a més, les colònies Rosal, Sedó, Vidal, el Borràs i l'Ametlla de Merola.

Article de la Gran Enciclopèdia Catalana

Llista de colònies tèxtils de Catalunya

A Catalunya hi ha fins a 75 colònies tèxtils, repartides pels rius dels quals aprofiten la força motriu com a font d’energia. Els rius són:

• Conca del Llobregat
  • Llobregat: Colònia Carme, Colònia Rosal, La Plana, L'Ametlla de Casserres (o Colònia Monegal), Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell, Viladomiu Nou, El Guixaró, cal Prat, Cal Casas, Cal Pons, Cal Marçal, Cal Vidal, Cal Riera (o colònia Manent), L'Ametlla de Merola, Colònia Soldevila (o Sant Esteve), La Rabeia, El Molí (o cal Vinyes), Vilafruns, Cal Berenguer de Cabrianes, La fàbrica del Pont de Cabrianes, La Fàbrica del Pont Vell (o Fàbrica Vermella), La fàbrica de Sant Benet, Colònia Galobard, Colònia can Serra, El Burés, El Borràs, La Bauma, Colònia Gomis, Colònia Sedó, Can Bros, Colònia Güell, Colònia Rosés
  • Cardener: Colònia Palà de Torroella (o Palà Vell), Colònia Valls, (o Palà Nou), El Fusteret, Colònia Antius, Can Cortès, Els Comdals, Cal Carné
  • Calders: Colònia Clarassó, Colònia Jorba
  • Anoia: La Fou (o Colònia Marçal)

• Conca del Ter
  • Freser: Colònia Recolons, Colònia Fàbregues, L'Herand, Colònia Pernau, Colònia Molinou, Colònia Noguera, Colònia Sorribes (o can Jordana)
  • Ter: Colònia Estabanell (o Matabosch), Colònia Llaudet, Colònia Espona, Cal Gat (o Colònia Jordana), Colònia Estamariu (o Colònia Badia, Ballvé o el Pla d'Estamariu), Colònia Agafallops (o Can Botey), Colònia Santa Maria (o el Roig), La Farga de Bebié, La Mambla, Borgonyà, Colònia Vila-seca, Colònia Imbern (o el Pelut), Colònia la Coromina, Colònia Casacuberta (o Ca l'Escolà), Colònia Rusiñol (o Colònia Remisa), El Dolcet, Colònia Malars, Colònia Salou (o Baurier), Còdol Dret, Colònia Bonmatí
  • Brugent: Colònia Dussol, Colònia Majem
• Segre: Colònia la Fàbrica

Colònies mineres

• A les mines de carbó de la conca de l’Alt Llobregat van néixer les colònies de Sant Corneli, Sant Josep, la Consolació (Cercs) i La Vall de Peguera (Fígols). També a les mines d'Ogassa (Ripollès).
• A Bellmunt del Priorat es va construir una colònia al costat de les mines de plom.
• Al Bages, on hi ha una important conca potàssica, es van construir més modernament colònies per a l’extracció de les mines de potassa als termes municipals de Cardona (La Colònia dels Arquers), Súria (Barri de la Colònia de Santa Maria), Balsareny (Vilafruns) i Sallent (La Botjosa).

Colònies de fabricació de ciment

• Clot del Moro (Castellar de n'Hug) i El Collet (Guardiola de Berguedà).

Colònies metal·lúrgiques

• La Farga Casanova a Campdevànol (el Ripollès) i la Colònia Lacambra, a Les Masies de Voltregà (Osona).

Colònies agrícoles

• Graugés, al terme municipal d’Avià, al Berguedà
• Al Prat de Llobregat, colònies agrícoles Casanovas i Ricarda

Jordi Clua va establir el 1991 la classificació de les colònies industrials segons la seva estructura urbanística en tres tipologies, partint de la presència i desenvolupament dels tres espais:

• Espai productiu, que inclou els edificis industrials (fàbrica, tallers i magatzems, canal i resclosa, oficines).
• Espai de residència i serveis, que seria pròpiament la colònia obrera, i inclou els habitatges dels treballadors i treballadores (encarregats, obrers i obreres i personal de serveis) i també els equipaments (botigues, economat, cooperativa; cafè, casino, teatre; escoles, convent; horts, jardins, camps d'esport; fonda, escorxador, corrals; baixador del tren).
• Espai de domini, constituït pels edificis i construccions simbòliques (torre de l'amo, església, muralla que encercla la colònia).

Les colònies industrials no són ni ciutats, ni pobles. Les relacions laborals estaven marcades pel paternalisme. Van ser la solució per a molts industrials catalans que aconseguien terrenys més barats (fora de Barcelona), treballadors i treballadores més obedients (provenien del món rural i no estaven influenciats pel comunisme o l'anarquisme com els obrers i obreres de Barcelona) i tenien fonts d'energia barates (els rius) qu a més a més eren deixalleries. Els Llobregat, el Ter i el Besós han estat els rius més contaminats d'Europa.

Colònia industrial de morfologia bàsica

Colònia formada per l'espai productiu i un espai de residència molt reduït, només amb habitatges i sovint només destinats a encarregats.

El motiu pel qual no es construeixen més habitatges ni serveis per als treballadors acostuma a ser la proximitat a un nucli de població, que fa que no sigui necessari. En alguns casos també es pot atribuir al fet que es tracta d'equipaments industrials construïts per propietaris rurals que els creen per arrendar-los i no per explotar-los per a si mateixos. Els industrials que els arrenden només aposten per ampliar els edificis industrials quan un període de bonança ho requereix, però no s'inverteix en l'ampliació d'habitatges ni en edificis de serveis. Tot i que aquesta tipologia no entraria pròpiament dins les característiques de colònia industrial àmpliament reconegudes, el costum o la tradició ha qualificat aquestes instal·lacions fabrils també com a colònies.^[7]

• Llobregat: Can Costa (La Pobla de Lillet), Colònia Carme, El Molí (Balsareny), La Rabeia, Cal Berenguer de Cabrianes, Can Rosés.
• Cardener: La Gafa, El Paperer, Can Jover, El Fusteret, Can Cavaller, Els Manxons, Els Polvorers (Manresa), Fàbrica Blanca (Manresa), Fàbrica Vermella (Manresa).
• Anoia: La Fou
• Calders: Colònia Clarassó
• Freser: Colònia Fàbregues, Can Noguera, Rocafiguera, Sorribes.
• Ter: Jordana, La Mambla, Casacuberta, Riva (Masies de Voltregà)
• Brugent: Colònia Majem

Colònia industrial de morfologia desenvolupada

Colònia amb un grau de desenvolupament urbanístic que se situa entre la morfologia bàsica i l'evolucionada. Acostuma a disposar d'algun edifici de caràcter simbòlic (torre de l'amo, església), fonamental per a la seva identificació, però el nombre d'habitatges és reduït, i la manca d'una evolució urbana capaç de garantir i fomentar unes formes de vida i de relació autònomes per als seus habitants limita la seva independència com a nucli urbà.

• Llobregat: La Plana, Cal Metre, Cal Bassacs, Cal Casas, Vilafruns, Galobart, La fàbrica del Pont o Vives, Sant Benet, Can Serra, Can Carner (Castellgalí).
• Cardener: El Cortès, El Guix (Manresa)
• Calders: Colònia Jorba o el Manganell
• Freser: Perramon (Ribes de Freser), L'Herand, Pernau, Molinou.
• Ter: Estabanell o Matabosc, Colònia Agafallops o Can Botey, Colònia Imbern, Colònia Rusiñol, Malars.
• Brugent: Dussol

Colònia industrial de morfologia evolucionada

Tipologia que s'identifica amb el model de "gran" colònia, és l'exponent del màxim desenvolupament urbà que han assolit aquests nuclis de població industrial. Disposa dels tres espais diferenciats (espai productiu, espai de residència i serveis i espai de domini) com a resultat d'una progressiva transformació urbana que el converteixen en un nucli totalment independent i autocentrat..

• Llobregat: Cal Rosal, L'Ametlla de Casserres, Viladomiu Vell, Viladomiu Nou, El Guixaró, Cal Prat, Cal Pons, Cal Marçal, Cal Vidal, Cal Riera, L'Ametlla de Merola, Sant Esteve, El Burés, El Borràs, La Bauma, Can Gomis, Colònia Sedó, Can Bros, Colònia Güell.
• Cardener: Palà de Torroella, Valls de Torroella, Antius, Els Comdals,
• Ter: Llaudet, Santa Maria, La Farga de Bebié, Borgonyà, Vila-seca, La Coromina, Farga Lacambra, Salou Baurier, Còdol Dret, Bonmatí

Colònies destacades

Entre les més importants es poden citar:

• L'Ametlla de Merola, a Puig-reig (Berguedà), on es mantenen activitats culturals tradicionals centenàries, com la representació dels Pastorets.
• La Bauma, el Borràs, el Burés, tres colònies d'alt valor arquitectònic amb la creació de les quals es va constituir el poble de Castellbell i el Vilar (Bages).
• La colònia de Cal Rosal, entre Berga, Avià i Olvan (Berguedà), que el 1858 va ser la que marcà l'inici de l'època de construcció de les grans colònies al Llobregat.
• La Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), d'importància pel patrimoni monumental, ja que s'hi troben diversos edificis modernistes, com la Cripta de Gaudí.
• La Colònia Sedó, a Esparreguera (Baix Llobregat)
• Cal Pons, a Puig-reig, on trobem diversos elements d'interès: les Torres (Vella i Nova), el jardí, l'Església de Sant Josep on podem visitar el Centre d'Interpretació de l'Església de Cal Pons.
• Colònia Rusiñol, de la família del pintor Santiago Rusiñol
• Cal Vidal, també al municipi de Puig-reig, seu del Museu de la colònia Vidal, ideal per visitar i conèixer com era una colònia per dins